Portava molt poc temps de militant: de fet ens deien el grup d’iniciació “express”. Ens van plantejar anar a Setmana Santa i sense saber ben bé on anàvem vam decidir que ho provaríem.
No coneixíem a gairebé ningú, no sabíem de que anava, ni això dels tallers que era. Ni tant sols sabíem quasi res de la JOC. El que si que sabíem és que era una oportunitat molt bona per endinsar-nos, aprofundir i conèixer en la seva essència la JOC.
Un cop arribem penso: on m’he ficat! No conec a ningú, tothom es coneix i tens el repte de fer-te la Setmana Santa també teva. Una de les coses que més em va agradar va ser la gent, la facilitat amb la que ens van acollir, la seva simpatia, i tot i no conèixer-nos de res semblava que ens coneguéssim de tota la vida.
Vaig fer el taller de la fe. D’entrada el títol molt motivador no era, però la predisposició de la gent a compartir, a fer comunitat i a aprofundir em va mo- tivar molt. Amb el meu grup anàvem compartint el que estàvem treballant fora d’hores del taller, i t’adonaves que els teus dubtes també eren els de la resta.
Jo vinc d’una família molt creient i cada setmana santa l’havia viscut a la parròquia del meu barri. Pensar en celebrar el mateix 4 dies seguits em semblava “fort?”
No coneixíem a gairebé ningú, no sabíem de que anava, ni això dels tallers que era. Ni tant sols sabíem quasi res de la JOC. El que si que sabíem és que era una oportunitat molt bona per endinsar-nos, aprofundir i conèixer en la seva essència la JOC.
Un cop arribem penso: on m’he ficat! No conec a ningú, tothom es coneix i tens el repte de fer-te la Setmana Santa també teva. Una de les coses que més em va agradar va ser la gent, la facilitat amb la que ens van acollir, la seva simpatia, i tot i no conèixer-nos de res semblava que ens coneguéssim de tota la vida.
Vaig fer el taller de la fe. D’entrada el títol molt motivador no era, però la predisposició de la gent a compartir, a fer comunitat i a aprofundir em va mo- tivar molt. Amb el meu grup anàvem compartint el que estàvem treballant fora d’hores del taller, i t’adonaves que els teus dubtes també eren els de la resta.
Jo vinc d’una família molt creient i cada setmana santa l’havia viscut a la parròquia del meu barri. Pensar en celebrar el mateix 4 dies seguits em semblava “fort?”
Participant de les celebracions des de la música, tocant el violí i la guitarra, em contagiava l’esperit militant dels altres. Una manera nova de compartir, viure, sentir la mort i resurrecció del Senyor.
Una de les coses que més m’emporto de la Setmana Santa és com ho vaig viure de bé sentint que la meva opinió comptava i era important per la resta, igual que les altres persones eren importants per mi, No em sentia sol i li trobava un sentit al fet d’anar.
Ara quan penso en que aquesta Setmana Santa no puc anar em corre un sentiment d’animar a tothom a que participi, a que no tinguin por dels tallers si no coneixen a ningú com jo...que vagin amb moltes ganes i il·lusió perquè realment és una experiència molt enriquidora que et transforma i t’omple de ganes!
Un testimono precioso que contagia esperanza e ilusión!!
ResponElimina