Cercar en aquest blog

divendres, 25 de març del 2011

Testimoni Setmana Santa

Experiència de l’Iñigo

Portava molt poc temps de militant: de fet ens deien el grup d’iniciació “express”. Ens van plantejar anar a Setmana Santa i sense saber ben bé on anàvem vam decidir que ho provaríem.
No coneixíem a gairebé ningú, no sabíem de que anava, ni això dels tallers que era. Ni tant sols sabíem quasi res de la JOC. El que si que sabíem és que era una oportunitat molt bona per endinsar-nos, aprofundir i conèixer en la seva essència la JOC.
Un cop arribem penso: on m’he ficat! No conec a ningú, tothom es coneix i tens el repte de fer-te la Setmana Santa també teva. Una de les coses que més em va agradar va ser la gent, la facilitat amb la que ens van acollir, la seva simpatia, i tot i no conèixer-nos de res semblava que ens coneguéssim de tota la vida.
Vaig fer el taller de la fe. D’entrada el títol molt motivador no era, però la predisposició de la gent a compartir, a fer comunitat i a aprofundir em va mo- tivar molt. Amb el meu grup anàvem compartint el que estàvem treballant fora d’hores del taller, i t’adonaves que els teus dubtes també eren els de la resta.
Jo vinc d’una família molt creient i cada setmana santa l’havia viscut a la parròquia del meu barri. Pensar en celebrar el mateix 4 dies seguits em semblava “fort?”

Participant de les celebracions des de la música, tocant el violí i la guitarra, em contagiava l’esperit militant dels altres. Una manera nova de compartir, viure, sentir la mort i resurrecció del Senyor.

Una de les coses que més m’emporto de la Setmana Santa és com ho vaig viure de bé sentint que la meva opinió comptava i era important per la resta, igual que les altres persones eren importants per mi, No em sentia sol i li trobava un sentit al fet d’anar.
Ara quan penso en que aquesta Setmana Santa no puc anar em corre un sentiment d’animar a tothom a que participi, a que no tinguin por dels tallers si no coneixen a ningú com jo...que vagin amb moltes ganes i il·lusió perquè realment és una experiència molt enriquidora que et transforma i t’omple de ganes!

                                                                                                                         Íñigo Iriarte de Besòs 4.0

dijous, 24 de març del 2011

Setmana Santa




Fonamenta la teva militància amb Jesús ressucitat!

Anima't a uns dies estupendus de formació, celebració, comunitat...
t'esperem!

Tota la informació necessària la trobaràs a continuació, clica aquí:
Setmana Santa

dimarts, 22 de març del 2011

Concert de guitarres i cants

El passat diumenge 20 de març, la JOC juntament amb el MIJAC van organitzar a la parròquia de Sant Andreu del Palomar un Concert de guitarres i cants.
El grup de guitarres és un grup de noies i nois que es va crear ara fa dos anys. Es troben cada diumenge per la tarda per aprendre a tocar la guitarra. Aquells que ja saben una mica ensenyen a d’altres que volen aprendre. És un grup obert. La gent pot incorporar-se quan vulgui.
Aquest diumenge les guitarres van compartir l’espai amb els cants dels nens del MIJAC, hi van ser convidats amics i familiars. Finalment un berenar va enllestir la tarda.
Entremig de les cançons unes paraules de la Núria, explicant el que per a ella havia estat el grup de guitarres, com l’havia ajudat i el que hi estava descobrint. Seguidament els nens van seguir cantant acompanyats d’unes vint guitarres.
Reconeixien tots plegats, sobre tot els nens, que no havien tingut massa temps per preparar-ho. Dirigien els cants la Laura i la Maria, animadores del MIJAC. Els nens es fixen amb elles amb tota l’atenció. Cal dir que tots plegats ho fan prou be.Les guitarres les dirigien la Carme, l'Íñigo, la Sheila i l'Anna. Una manera de dirirgir-les totalment des de l'anonimat, donant sempre el protagonisme als altres.
Els nens durant les cançons no paren de moure’s, contents pels resultats, i és que s’ho estan passant d’allò més bé. Les directores dels cants somrients engrescant els nens i donant-los confiança, les guitarres persistents, atentes. Els joves que són per allà segueixen els cants, aplaudeixen, fins i tot ballen. Els pares que allà es troben, bocabadats, no paren de fer fotos i d’aplaudir.
Mentre hi sóc al concert sento les veus i les guitarres, sento i prego i és que hi ha alguna cosa aquesta tarda que transcendeix , no hi puc posar paraules,és com una lloança al Senyor pel moment precís que estic vivint: nens i joves donant d’ells mateixos el que han après, el desig de continuar aprenent per ensenyar a d’altres... meravellós!
La tarda d’ahir va ser molt especial, la JOC i el MIJAC estan arribant als nens i joves dels nostres barris també a partir de la música, canten i lloen al Senyor. Aquests cants apunten la construcció d’un món nou, aquest és possible, l’estem fent possible i proper.
Ahir vaig poder sentir la força i la presència de l’Esperit Sant que una vegada més es fa present amb aquests nens i aquests joves, plens d’esperança i il·lusió.
Ja que escric i anomeno els cants us escric una estrofa que sovint sona dins meu:

Pobres del món rebeu-lo amb cants de festa,
és el Senyor,Senyor.
Ens ha salvat donant la seva vida,
aclamem el Senyor!
                                                                                                                Jaume Ribas ( ACO-Besòs)

dijous, 17 de març del 2011

Concert de Guitarres diumenge 20 de març!!!



OCI ACTIU EN COL·LECTIU!!!!
En ple principi de l'Actuar de la Campanya, Besòs 4.0 no ens hem pogut ressistir a compartir el nostre oci amb el col·lectiu del Mijac!!!!
No t'ho pots perdre, un concertàs...t'esperem!

Convocatòria Jornades de Formació d'Iniciació

Unes jornades pensades en posar rostre als nois i noies més joves que fan camí en el Moviment i en la vida amb tots i totes nosaltres! Compartim, ens formem, celebrem...t’esperem! Si, si...a tu!

dijous, 10 de març del 2011

Pregar en Quaresma:

Exercici de silenci:Afluixar els ulls
Els ulls són un element important per la pregària. Gairebé sense donar-nos compte
portem molta tensió en els ulls. Podem dir que en els ulls s’hi reflecteix tot el nostre cos
i el nostre estat d’ànim. Si tenim els ulls tensos no es possible relaxar el cos i obrir el
nostre cor.
Asseu-te còmode... el cos recte... pren consciència de la respiració... ... sent els peus
descansant en terra... sent les sensacions dels braços, les mans... ... Adona’t de les
sensacions dels ulls... com estan? cansats... tensos... feixucs...? Per relaxar els ulls
afluixa la gargamella i la llengua... Relaxa tota la cara... Tenint sa boca tancada, deixa
caure sa mandíbula, les dents queden un poc obertes i la llengua pot estar fluixa dins la
boca sense forçar ni les dents ni el paladar... i deixa que els ulls vagin trobant el seu lloc
i descansin... Afluixa també la pell del front... ... T’adonaràs que quan tens el front i els
ulls fluixos tot el cos es va afluixant... ... ... d’aquesta manera la mirada esdevé difusa,
serena, acollidora.... ... Els ulls sense tensió permeten una mirada serena i t’ajuden a
obrir el teu cor a la Presència del Ressuscitat... ... ...
Disposa’t a acabar l’exercici de silenci fent algun moviment suau amb les mans i els
peus... ... Quan tinguis els ulls oberts segueix tenint-los fluixos, tranquils, receptius....
uns ulls sense tensió ens menen a la contemplació, ens ajuden a descobrir el Senyor que
passa per la nostra vida.

Reflexió quaresma:


El temps de la pregària 
                                                                 


Antic com l'Església,però més actual que mai,en un món apressat i estressat,aquest "cor a cor" silenciós i gratuït amb Déu és descobert actualment per centenars de milers de cristians al si de les comunitats cristianes,i molt específicament en les "escoles de pregària".
Hem entrat ja al temps "fort" de la quaresma. Molt útil ens serà aturar-nos uns moments a reflexionar sobre aquesta dimensió essencial de la vivència cristiana: resar.

La pregària no és pas "fer" sinó "ser amb". Això no impedeix pas que aquesta trobada a vegades aspre de l'oració es motivi i es construeïxi.
"Fer" plaer a Déu   

És,abans que tot,per agradar a Déu que hem d'acceptar l'invitació que Ell ens fa cada dia en l'oració.La Bíblia ens ho confirma: tenim la formidable possibilitat de contribuir a la felicitat del nostre Déu!.Ell no necessita pas de nosaltres,ja que des de sempre,és infinitament feliç al si de la vida trinitària. Però ens estima tant que reclama els nostres gestos d'amor.Ell els "mendica" li agradava dir a Sta. Teresa de l'Infant Jesús.No perseverem en l'oració sols per a rebre la torrentada d'amor que raja del cor de Crist sinó pel goig de donar-li goig.
"Fer"el ple
Es tracta de fer oració no fent el buit sinó fent el ple.Molts cristians es planyen de no reeïxir a fer el buit a l'inici de la seva pregària,això és normal: hom no suprimeix sinó allò que reemplaça. Prenem com exemple els monjos/ges contemplatius que alimenten llurs pregàries de la famosa lectio divina: preguen a partir de les Escriptures. Ells es prenen el temps d'escoltar el Senyor dir-els-hi i redir-els-hi el seu amor a través de la seva Paraula.

"Fer"silenci
 Fer silenci no vol pas dir fer el buit.Ben al contrari,cal estar atents a no deixar vagabondejar l'esperit enmig de consideracions intempestives sobre els textos bíblics o l'autor espiritual que acabem de llegir.Déu no necessita escoltar un exercici de retòrica o una exposició teològica.Quantes menys paraules millor!. Aquestes poden ser ben simples,talment mots d'infant: "Gràcies,Senyor! Perdò! Si bé et sembla! Déu meu,t'estimo..! No pensem,però,que per a fer-ho bé cal callar i no dir res. La nostra conversa amb el Senyor -tant quan escolto o parlo o callo- cal que sigui tant simple com una trobada d'amor.

"Fer"confiança
Senzill... però no pas fàcil! No ens estranyem de tenir dificultat per a la pregària.Sant Pau no dubta pas a dir-nos que no en sabem de pregar (Ro 8,26).Quan preguem és l'Esperit que prega en nosaltres.Fins i tot si no hi pensem és ell qui inspira la nostra pregària.ell n'és l'ànima,el buf que ens empeny vers el Pare i que ens fa cridar,en Jesús i en ell: "Abba,Pare". Ell és qui ens fa assaborir l'amor del Pare,qui fa ressonar  al fons del nostre cor: "Tú ets,tú també,el meu fill estimat en qui jo trobo complaença". així podem dir amb tota confiança al nostre Déu:" La vostra tendresa per mí és sense mesura" (Sl 119-156).

"Fer"esforç
Per a pregar cal un esforç de voluntat,no només per a posar-s'hi sinó per a perseverar...i retornar-hi quan hem ababndonat.Aquest esforç hom l'acompleix com una fràgil ovella a les mans del Bon Pastor,sota la seva mirada,per a fer-lo somriure més.


"Fer"un racó-pregària
Instal.lar en un raconet de casa imatges i fotos devant les quals serà més fàcil de posar-se en presència i de pregar en comunió amb tots els germans i germanes del Cel i de la terra. La mateixa existència del "racó-pregària" ens recorda el futur encontre a preparar.

dimarts, 8 de març del 2011

Dia de la dona treballadora - Manifest

PER QUÈ EL 8 DE MARÇ?


A principis del segle passat, les dones treballadores es concentraven majoritàriament en el sector tèxtil. Les seves condicions laborals eren pèssimes: treballaven de vuit del matí a sis de la tarda, amb un descans de 30 minuts. Però la seva jornada setmanal podia arribar a les setanta hores quan hi havia més producció.
                        
L’any 1911, després de diversos anys de reivindicacions i negociacions per part de les dones treballadores, es produeix un incendi a la fàbrica Triangle Shirtwaist Company, a Nova York. En 30 minuts moren 123 treballadores, la majoria immigrants d’entre 16 i 24 anys. Les portes de la fàbrica sempre romanaven tancades per evitar robatoris i controlar les treballadores.

La primera celebració del Dia de la Dona Treballadora la van fur a terme les socialistes nord-americanes, l’últim diumenge de febrer del 1908. La segona celebració va tenir lloc a Europa, el 19 de febrer de 1911, gràcies a la proposta feta durant la II Conferència Internacional de Dones Socialistes l’any anterior.

Però la primera celebració del Dia Internacional de la Dona Treballadora en 8 de març té lloc a Rússia, quan aquell dia, a l’any 1917, dones treballadores surten al carrer per protestar per la manca d’aliments.

El 1977 Nacions Unides convida als països membres a adoptar una diada per celebrar els drets de les dones. La majoria van escollir el 8 de març.

Dia de la dona treballadora


TESTIMONI DONA INMIGRANT

Mi  nombre es Jenny, soy de Honduras. Allí estudié administración aduanera, pero no lo terminé, pues decidí hacer un parón en mis estudios. En ese parón decidí irme a trabajar a Suiza, porque tenía allí a mi tía y a mis primos. Estuve allí un año trabajando de limpieza y cuidando a niños. Tenía que ahorrar porque padezco Distrofia Corneal Granular, y en Honduras solo se consigue el dinero de la operación a base de donaciones, y resulta muy difícil reunir el dinero. Tenía que ahorrar en Suiza para poder regresar a Honduras y operarme. Esta enfermedad es hereditaria, y por eso hay varios miembros de mi familia que la padecen, entre ellos mi hermana. Yo sabía que mi papá no podía permitirse pagar dos operaciones, y eso me animó a trabajar y a ahorrar, pues quería afrontar económicamente el coste de los trasplantes por mí misma. 
Después de la operación en Honduras volví a Suiza, pero como allí no me puedo hacer el chequeo de los ojos, decidí venirme a España, donde ya trabaja mi hermana. Llevo ya ocho meses viviendo aquí. Empecé de limpieza en un bar, luego cuidando al hijo de la anciana que mi hermana cuida, y luego la sustituí en sus vacaciones. Mi hermana hace varios años que trabaja en España y lleva cuatro años sin poder ver a sus hijos que están en Honduras con su papá. Esta situación es muy dura para ella. Ahora se me acabó la sustitución y estoy buscando trabajo.
Yo vivo esta situación con ánimo, siento que tengo algo que me anima. Si ha pasado lo que ha pasado es por algo. Me he podido operar, que era uno de mis objetivos, así que he sacado algo muy positivo de la vida. Pero aquí hay veces que se pasa duro. Me arrepiento de haber dejado la carrera. A veces me pregunto qué hago aquí, si en Honduras tenía el apoyo de mi padre, que me pagaba los estudios. Pero vivir aquí también tiene lo positivo de que me ha hecho más independiente. De todos modos no estoy sola, aquí tengo a mi hermana y a mis primos. Lo que más me angustia ahora es ver que los días van pasando, sigo sin encontrar trabajo y me pregunto cómo voy a afrontar los gastos del mes que viene, el alquiler de la habitación…
En cuanto a expectativas de futuro, espero poder pagarme algunos estudios. Me gustaría hacer algún curso de peluquería. Quizás me pueda pagar un curso de geriatría, para formarme en lo que estoy haciendo. Me gusta la gente mayor, me los llego a apreciar, una les llega a tener cariño.
Creo que por el hecho de ser mujer, tenemos más oportunidades en este sector. Somos más condescendientes: podemos ir a trabajar por horas, o de internas, somos accesibles a este tipo de trabajos que otros no desearían.
Cuando me planteo si voy a poder formar una familia, pienso que el trabajar afecta de una u otra manera, ya sea si estás trabajando de interna, o muchas horas con la misma persona. Hay que pensarlo mucho, porque no tendrás mucho tiempo para dedicarlo a tus hijos. Yo le digo a mi apareja que a lo mejor cuando volvamos a Honduras nos lo podemos plantear. O si consigo un trabajo estable aquí.