A principis del segle passat, les dones treballadores es concentraven majoritàriament en el sector tèxtil. Les seves condicions laborals eren pèssimes: treballaven de vuit del matí a sis de la tarda, amb un descans de 30 minuts. Però la seva jornada setmanal podia arribar a les setanta hores quan hi havia més producció.
L’any 1911, després de diversos anys de reivindicacions i negociacions per part de les dones treballadores, es produeix un incendi a la fàbrica Triangle Shirtwaist Company, a Nova York. En 30 minuts moren 123 treballadores, la majoria immigrants d’entre 16 i 24 anys. Les portes de la fàbrica sempre romanaven tancades per evitar robatoris i controlar les treballadores.
La primera celebració del Dia de la Dona Treballadora la van fur a terme les socialistes nord-americanes, l’últim diumenge de febrer del 1908. La segona celebració va tenir lloc a Europa, el 19 de febrer de 1911, gràcies a la proposta feta durant la II Conferència Internacional de Dones Socialistes l’any anterior.
Però la primera celebració del Dia Internacional de la Dona Treballadora en 8 de març té lloc a Rússia, quan aquell dia, a l’any 1917, dones treballadores surten al carrer per protestar per la manca d’aliments.
El 1977 Nacions Unides convida als països membres a adoptar una diada per celebrar els drets de les dones. La majoria van escollir el 8 de març.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada