Reflexió quaresma:

El temps de la pregària 
                                                                 

Antic com l'Església,però més actual que mai,en un món apressat i estressat,aquest "cor a cor" silenciós i gratuït amb Déu és descobert actualment per centenars de milers de cristians al si de les comunitats cristianes,i molt específicament en les "escoles de pregària".

Hem entrat ja al temps "fort" de la quaresma. Molt útil ens serà aturar-nos uns moments a reflexionar sobre aquesta dimensió essencial de la vivència cristiana: resar.

La pregària no és pas "fer" sinó "ser amb". Això no impedeix pas que aquesta trobada a vegades aspre de l'oració es motivi i es construeïxi.

"Fer" plaer a Déu   

És,abans que tot,per agradar a Déu que hem d'acceptar l'invitació que Ell ens fa cada dia en l'oració.La Bíblia ens ho confirma: tenim la formidable possibilitat de contribuir a la felicitat del nostre Déu!.Ell no necessita pas de nosaltres,ja que des de sempre,és infinitament feliç al si de la vida trinitària. Però ens estima tant que reclama els nostres gestos d'amor.Ell els "mendica" li agradava dir a Sta. Teresa de l'Infant Jesús.No perseverem en l'oració sols per a rebre la torrentada d'amor que raja del cor de Crist sinó pel goig de donar-li goig.

"Fer"el ple

Es tracta de fer oració no fent el buit sinó fent el ple.Molts cristians es planyen de no reeïxir a fer el buit a l'inici de la seva pregària,això és normal: hom no suprimeix sinó allò que reemplaça. Prenem com exemple els monjos/ges contemplatius que alimenten llurs pregàries de la famosa lectio divina: preguen a partir de les Escriptures. Ells es prenen el temps d'escoltar el Senyor dir-els-hi i redir-els-hi el seu amor a través de la seva Paraula.

"Fer"silenci

 Fer silenci no vol pas dir fer el buit.Ben al contrari,cal estar atents a no deixar vagabondejar l'esperit enmig de consideracions intempestives sobre els textos bíblics o l'autor espiritual que acabem de llegir.Déu no necessita escoltar un exercici de retòrica o una exposició teològica.Quantes menys paraules millor!. Aquestes poden ser ben simples,talment mots d'infant: "Gràcies,Senyor! Perdò! Si bé et sembla! Déu meu,t'estimo..! No pensem,però,que per a fer-ho bé cal callar i no dir res. La nostra conversa amb el Senyor -tant quan escolto o parlo o callo- cal que sigui tant simple com una trobada d'amor.

"Fer"confiança

Senzill... però no pas fàcil! No ens estranyem de tenir dificultat per a la pregària.Sant Pau no dubta pas a dir-nos que no en sabem de pregar (Ro 8,26).Quan preguem és l'Esperit que prega en nosaltres.Fins i tot si no hi pensem és ell qui inspira la nostra pregària.ell n'és l'ànima,el buf que ens empeny vers el Pare i que ens fa cridar,en Jesús i en ell: "Abba,Pare". Ell és qui ens fa assaborir l'amor del Pare,qui fa ressonar  al fons del nostre cor: "Tú ets,tú també,el meu fill estimat en qui jo trobo complaença". així podem dir amb tota confiança al nostre Déu:" La vostra tendresa per mí és sense mesura" (Sl 119-156).

"Fer"esforç

Per a pregar cal un esforç de voluntat,no només per a posar-s'hi sinó per a perseverar...i retornar-hi quan hem ababndonat.Aquest esforç hom l'acompleix com una fràgil ovella a les mans del Bon Pastor,sota la seva mirada,per a fer-lo somriure més.

"Fer"un racó-pregària

Instal.lar en un raconet de casa imatges i fotos devant les quals serà més fàcil de posar-se en presència i de pregar en comunió amb tots els germans i germanes del Cel i de la terra. La mateixa existència del "racó-pregària" ens recorda el futur encontre a preparar.