Testimoni Jair, INDIGNADA

Hola a tos i totes,

Hem dic Jair, tinc 23 anys i he sigut jove d’iniciació I militant de la JOC, en concret de l’antiga federació de Terrassa. Actualment estic de coordinadora d’activitats extra escolars a una escola de la meva ciutat.

Des de el 19 de Maig estic acampada a la reanombrada “Plaça del Poble”, plaça de l’ajuntament de Terrassa.

Els motius que hem van portar a dur a terme aquesta decisió va ser perquè considero que és una manera on els ciutadans que estem farts de viure amb aquesta situació d’incertesa i de crisi, tinguem el nostre moment de formar una pinya i fer que totes les retallades, l’atur, l’especulació immobiliària i la monetària (entre d’altres motius) puguin canviar i mantenir tot allò que les postres avantpassats havien reclamat i per lo que havien lluitat. Coses com per exemple: una sanitat accessible i una educació digna.

La meva implicació des de que es va realitzar la primera assemblea general on s’explicaven totes les comissions que hi havien –petits grups de treball que es dedica a lluitar per algun aspecte o col•lectiu en concret- va ser instal•lar la meva tenda de campanya i apuntar-me a la comissió de barris.

Perquè barris? Perquè considero que es amb la comissió que més puc aportar i amb la que més hem sento identificada.

Quines accions hem fet com a comissió? Fer difusió del perquè de la nostra estada a la campada I de l’estat actual en el que vivim en els barris de Terrassa I recollida de firmes a favor del moviment.

Avui, 14 de Juny de 2011 – casi un mes després de la nostra lluita intensa per una qualitat de vida millor- encara continuem acampats, però una mica debilitats degut al cansament i a més amb l’afegit de que moles dels meus companys indignats estan d’època d’exàmens finals i no poden participar activament.

Demà, per exemple, anirem al Parlamento n es realitzarà la votació per les retallades. Volem intentar que no s’aproven i en el cas d’aprovar-se, demostrar que la població estava en contra d’aquesta aprovació.

La convivència a l’acampada no ha estat pas fàcil, però gratificant, ja que tenim un petit grup que es pensa que això es un festival de música alternativa i no fan res al respecte, només liar-la. Mica en mica o hem anat aconseguint motivant a la gent per a que s’impliquin.

Que passarà després de desmuntar l’acampada? Lo que s’ha anat parlant es continuar fent assemblees setmanals, i a part, cada comissió intentarà continuar fent coses com fins ara.

Diuen que anem molt a poc, però això no és cert, estem anant molt lluny i no ens pararan de cap de les maneres!!

Terrassa, 14 de Juny de 2011