dijous, 10 de novembre del 2011
dimarts, 18 d’octubre del 2011
Testimoni compartit a l'Eucaristia de l'AN
Des de sempre havia pensat que aprendre, formar-te intel•lectualment, era per a mi quelcom necessari, imprescindible per a poder després tenir l’oportunitat de créixer i així poder arribar lluny: tenir una carrera universitària, poder accedir a una bona feina, fer tot allò que els meus pares no havien pogut fer,... És per això que des de petita, m’he esforçat per anar seguint els passos que la societat et marca per a ser reconegut com una persona amb una bona formació acadèmica. Finalitzar el estudis obligatoris, fer Batxillerat, una carrera universitària, fer cursets i màsters. Durant tot aquest recorregut formatiu he après i descobert moltíssimes coses no ho puc negar i tots els títol que avui guardo en un calaix del menjador m’han permès accedir a feines que, sense ells no hagués pogut accedir.
Em dic Ana Delgado i la JOC ha estat present a la meva vida des de fa més de 10 anys. Sempre he estat conscient, suposo que és perquè ja les meves iniciadores m’ho deien, que la JOC és una gran escola en la que pots rebre infinites eines i recursos per a la teva vida. Però no ha estat fins fa uns anys que no he entès realment tot allò que m’ha ensenyat la JOC.
La formació que m’ha donat el moviment no m’ha permès tenir un títol més en el meu currículum professional, però m’ha fet entendre coses que avui dia considero molt més importants que tenir un determinat prestigi acadèmic. La JOC m’ha ensenyat a valorar el significat de compartir, m’ha fet descobrir la necessitat d’aprendre dels testimonis dels companys, m’ha demostrat que lluitar per un altre món té sentit, m’ha fet entendre que 2 més 2 no sempre són quatre, a gratuïtat, i que qüestionar els altres des de l’amor, és la millor forma de resoldre conflictes. He après que Déu està present en les coses més senzilles de la vida i que són precisament aquestes coses les que realment importen.
Podria seguir així unes quantes línies més i això em fa pensar en la grandesa de la formació que he rebut del moviment. Gràcies a tots els qui ho heu fet possible.
Ana Delgado
Em dic Ana Delgado i la JOC ha estat present a la meva vida des de fa més de 10 anys. Sempre he estat conscient, suposo que és perquè ja les meves iniciadores m’ho deien, que la JOC és una gran escola en la que pots rebre infinites eines i recursos per a la teva vida. Però no ha estat fins fa uns anys que no he entès realment tot allò que m’ha ensenyat la JOC.
La formació que m’ha donat el moviment no m’ha permès tenir un títol més en el meu currículum professional, però m’ha fet entendre coses que avui dia considero molt més importants que tenir un determinat prestigi acadèmic. La JOC m’ha ensenyat a valorar el significat de compartir, m’ha fet descobrir la necessitat d’aprendre dels testimonis dels companys, m’ha demostrat que lluitar per un altre món té sentit, m’ha fet entendre que 2 més 2 no sempre són quatre, a gratuïtat, i que qüestionar els altres des de l’amor, és la millor forma de resoldre conflictes. He après que Déu està present en les coses més senzilles de la vida i que són precisament aquestes coses les que realment importen.
Podria seguir així unes quantes línies més i això em fa pensar en la grandesa de la formació que he rebut del moviment. Gràcies a tots els qui ho heu fet possible.
Ana Delgado
Pregària
El meu Déu
El meu Déu és petit, feble i necessitat
El meu Déu té la bondat dels senzills
El meu Déu transmet tendresa
El meu Déu té la força dels qui han patit
El meu Déu sempre m’està esperant més avall
El meu Déu és afectuós i comprensiu
El meu Déu té la joia dels nens
El meu Déu té un esguard brillant i clar
El meu Déu canta perquè és música
El meu Déu balla perquè és dansa
El meu Déu parla perquè és una oda començada
El meu Déu té la paciència d’una mare que sempre espera
El meu Déu té la lluminositat dels estels
El meu Déu em fa mirar més enllà
El meu Déu em fa mirar al meu voltant
El meu Déu té la jovialitat d’un jove
El meu Déu té la bellesa d’una dona
El meu Déu escolta el meu clam i el meu plor
El meu Déu allarga la mà per acaronar-me
El meu Déu és una terra en la que puc plantar
El meu Déu disfruta quan ens estimem
El meu Déu plora quan plorem
El meu Déu batega en el meu cor
El meu Déu és el batec del meu cor
El meu Déu viu en els meus amics
El meu Déu calla, calla i calla
El meu Déu és ultratjat quan fem mal als petits
El meu Déu necessita estimar
El meu Déu és el meu estimat i la meva estimada
El meu Déu té la força d’un petó apassionat
El meu Déu és un gra de blat que mor
El meu Déu és un gra de blat desfet que dóna fruit
El meu Déu és un aplec d’amics
El meu Déu és una parella que s’estima
El meu Déu és un ancià que sap envellir amb paciència i esperança
El meu Déu és un malalt que està a l’hospital
El meu Déu és una dona embarassada que va en una patera
El meu Déu és feble amb els febles i fort amb els forts
El meu Déu és una gran notícia sobre la vida
El meu Déu treballa en els purs
El meu Déu és aigua pels assedegats
El meu Déu és un do desconegut
El meu Déu és la sal de la vida
El meu Déu és la llum quan tot es fa fosc
El meu Déu és escalfor quan fa fred
El meu Déu és vent suau d’estiu
El meu Déu és la llum que es veu a la fi del túnel
El meu Déu és una onada de la mar que em porta
El meu Déu és un raig de sol a l’ hivern
El meu Déu no fa soroll
El meu Déu és un captaire que em mira
El meu Déu és un treballador que torna a casa en metro
El meu Déu és un metge que salva la vida a un infant
El meu Déu és Tendresa
El meu Déu és la Paraula
El meu Déu és la Força
El meu Déu es diu PARE, FILL I ESPERIT SANT
Escrit pel P. Pere Borràs,
provincial dels jesuïtes de Catalunya
El meu Déu és petit, feble i necessitat
El meu Déu té la bondat dels senzills
El meu Déu transmet tendresa
El meu Déu té la força dels qui han patit
El meu Déu sempre m’està esperant més avall
El meu Déu és afectuós i comprensiu
El meu Déu té la joia dels nens
El meu Déu té un esguard brillant i clar
El meu Déu canta perquè és música
El meu Déu balla perquè és dansa
El meu Déu parla perquè és una oda començada
El meu Déu té la paciència d’una mare que sempre espera
El meu Déu té la lluminositat dels estels
El meu Déu em fa mirar més enllà
El meu Déu em fa mirar al meu voltant
El meu Déu té la jovialitat d’un jove
El meu Déu té la bellesa d’una dona
El meu Déu escolta el meu clam i el meu plor
El meu Déu allarga la mà per acaronar-me
El meu Déu és una terra en la que puc plantar
El meu Déu disfruta quan ens estimem
El meu Déu plora quan plorem
El meu Déu batega en el meu cor
El meu Déu és el batec del meu cor
El meu Déu viu en els meus amics
El meu Déu calla, calla i calla
El meu Déu és ultratjat quan fem mal als petits
El meu Déu necessita estimar
El meu Déu és el meu estimat i la meva estimada
El meu Déu té la força d’un petó apassionat
El meu Déu és un gra de blat que mor
El meu Déu és un gra de blat desfet que dóna fruit
El meu Déu és un aplec d’amics
El meu Déu és una parella que s’estima
El meu Déu és un ancià que sap envellir amb paciència i esperança
El meu Déu és un malalt que està a l’hospital
El meu Déu és una dona embarassada que va en una patera
El meu Déu és feble amb els febles i fort amb els forts
El meu Déu és una gran notícia sobre la vida
El meu Déu treballa en els purs
El meu Déu és aigua pels assedegats
El meu Déu és un do desconegut
El meu Déu és la sal de la vida
El meu Déu és la llum quan tot es fa fosc
El meu Déu és escalfor quan fa fred
El meu Déu és vent suau d’estiu
El meu Déu és la llum que es veu a la fi del túnel
El meu Déu és una onada de la mar que em porta
El meu Déu és un raig de sol a l’ hivern
El meu Déu no fa soroll
El meu Déu és un captaire que em mira
El meu Déu és un treballador que torna a casa en metro
El meu Déu és un metge que salva la vida a un infant
El meu Déu és Tendresa
El meu Déu és la Paraula
El meu Déu és la Força
El meu Déu es diu PARE, FILL I ESPERIT SANT
Escrit pel P. Pere Borràs,
provincial dels jesuïtes de Catalunya
dijous, 13 d’octubre del 2011
Si queremos y nos unimos!!!! Podemos conseguir que otro mundo seaposible!!!!!!!!! 15-O
Sota el lema: “ Europa pels ciutadans i no pels mercats; no som mercaderia en mans de polítics i banquers” , “Units Pel canvi Global” o “De la indignació a l’acció” el proper 15 Octubre es convoca una manifestació de caire mundial per a denunciar l’actual situació de crisi que estem patint la classe obrera avui dia.
Jesús ens convida a ser llevat dins la pasta i a estar enmig del poble, aprofitem aquesta oportunitat per a trobar-nos amb milers de joves que sortiran als carrers per a denunciar les seves situacions… per a protestar per la nostra, per ser creatius donar alternatives, fer propostes.
Com a secretariat us convidem a participar-hi donat que és una oportunitat única per a sortir al carrer i fer escoltar la nostra veu, per denunciar la situació d’atur, precarietat laboral, merma dels nostres drets laborals, les continues sacsejades al sistema educatiu i sanitari… Per demanar protagonisme i una participació activa en la vida política i que aquesta representi els interessos del poble, no els dels mercats econòmics.
Us animem a ser a les 16:30h a Rivadeneyra, on us estarem esperant per anar tots junts a la manifestació que es convocada a Plaça Catalunya a les 17:00h. Vingueu amb cartells, samarretes i moltes ganes de cridar!!!
“Militantes, vosotros sois la levadura en la masa. Pero sobre todo, no lo seáis desde la altura de vuestra grandeza, con un cierto aire de superioridad (…). Militantes que son fermento, que son la levadura, formados para eso, pero que están dentro. Podéis tener movimientos donde se aprende a bailar, cantar o hacer teatro. Todo esto está bien, pero eso no puede reemplazar al apostolado en la vida. La JOC forma en la vida y para la vida, para los ambientes de la vida” Joseph Cardijn.
Adjuntem el manifest fet per Democracia Real YA!
http://www.democraciarealya.es/manifiesto-comun/manifest-en-catala/
Secretariat Nacional
Jesús ens convida a ser llevat dins la pasta i a estar enmig del poble, aprofitem aquesta oportunitat per a trobar-nos amb milers de joves que sortiran als carrers per a denunciar les seves situacions… per a protestar per la nostra, per ser creatius donar alternatives, fer propostes.
Com a secretariat us convidem a participar-hi donat que és una oportunitat única per a sortir al carrer i fer escoltar la nostra veu, per denunciar la situació d’atur, precarietat laboral, merma dels nostres drets laborals, les continues sacsejades al sistema educatiu i sanitari… Per demanar protagonisme i una participació activa en la vida política i que aquesta representi els interessos del poble, no els dels mercats econòmics.
Us animem a ser a les 16:30h a Rivadeneyra, on us estarem esperant per anar tots junts a la manifestació que es convocada a Plaça Catalunya a les 17:00h. Vingueu amb cartells, samarretes i moltes ganes de cridar!!!
“Militantes, vosotros sois la levadura en la masa. Pero sobre todo, no lo seáis desde la altura de vuestra grandeza, con un cierto aire de superioridad (…). Militantes que son fermento, que son la levadura, formados para eso, pero que están dentro. Podéis tener movimientos donde se aprende a bailar, cantar o hacer teatro. Todo esto está bien, pero eso no puede reemplazar al apostolado en la vida. La JOC forma en la vida y para la vida, para los ambientes de la vida” Joseph Cardijn.
Adjuntem el manifest fet per Democracia Real YA!
http://www.democraciarealya.es/manifiesto-comun/manifest-en-catala/
Secretariat Nacional
dijous, 6 d’octubre del 2011
divendres, 16 de setembre del 2011
Testimoni Carme Jarque
La nostra companya i amiga Carme Jarque, ens va escriure un testimoni per compartir a la Quatrilateral de la setmana passada amb Portugal, l'Estatal, Itàlia i Catalunya! El tema que compartíem era la participació socio-política dels joves del Moviment i del nostre entorn!
Aquí el teniu:
A los compañeros y compañeras que trabajamos para transformar nuestro entorno colectivamente.
Siempre he sentido que los grandes esfuerzos son de verdad cuando somos muchos los que nos implicamos, a pesar que la responsabilidad y la decisión sea personal, todo toma más fuerza cuando nos unimos. Me llaman Carme “de guitarras”, ya que mi camino en la JOC se inició en una plataforma de conexión llamada Guitarres Diumenges de la Zona Besòs 4.0 en Barcelona; y acorde tras acorde con compromiso voy conociendo el movimiento. Digo esto porque nos invitaron a formar con mis compañeros un grupo de iniciación adulta, y pasamos rápidamente a llevar dinámica de militantes hasta consolidarnos como equipo de RdV.
El movimiento 15m hace una llamada como ciudadanos y responsables de nuestro presente, y como jóvenes debemos afrontar que la opción de cambio depende de todos nosotros. Las acampadas tanto a nivel local como global surgieron del sentimiento de indignación respecto a una situación de falsa democracia y privación de los derechos. Personalmente, viví las primeras asambleas en Plaça Catalunya con emoción puesto que todos y todas no sabíamos que haríamos pero teníamos claro que esto así no podía continuar.
Me empiezo a implicar activamente cuando se disuelve la Acampada BCN y llega a la acción descentralizada a los barrios, villas y pueblos. Me uno al grupo de gente que decide formar la comisión de comunicación, puesto que una de mis preocupaciones es concienciar que los medios de masas están en manos de intereses económicos y es necesario desarrollar el sentido crítico. Si mi actitud como artista y docente es de responsabilidad con el entorno, pongo mis conocimientos sobre pedagogía, nuevas tecnologías, vídeo y fotografía al servicio de mis vecinos y vecinas. Y es cuando me doy cuenta de todo lo que todavía me falta por aprender. La comisión de comunicación de l’Assemblea de Sant Andreu está compuesta por gente de diferentes ámbitos y especialidades como sociólogos, informáticos, gente con bagaje asambleario, de otras asociaciones, diseñadores gráficos, etc., y en también una militante de la JOC, yo misma.
La opción por la clase obrera me lleva a actuar en la búsqueda de alternativas y reivindicar otro tipo de modelo más justo. Estamos invirtiendo nuestro tiempo en tomar decisiones conjuntamente, respetando los procesos, puesto que vamos lentos porqué vamos lejos, y implicándonos en nuestra vida, conviviendo. La JOC me ha aportado el confiar en el otro sin miedo, y este clima de solidaridad es real en las comisiones y en la asamblea. Para muchos jóvenes, es la primera vez que se consideran piezas importantes de una comunidad ya que anteriormente nadie les había acompañado a que se sintiesen protagonistas de su vida. A demás, se ha creado una conciencia por el bien común en el que todos sumamos esfuerzos. La formación también es un elemento clave, y bajo el lema “Formación para la transformación” se está llevando en marcha el proyecto de la Universitat Indignada 15m que cuenta en está primera edición con la participación de once asambleas. Se han organizado más de 70 actividades formativas en diez días por diferentes plazas bajo diferentes ejes temáticos. A nivel personal, he vivido el proceso de este proyecto educativo como una acción en sí a través del equipo de trabajo local de mi barrio y coordinadonos con los equipos del resto de asambleas.
El 15m va más allá ya que necesita plantear alternativas. No es la crisis es el sistema, incluso una remodelación del sistema en el que o formamos parte activamente o no habrá vuelta atrás. Estar viviendo esté momento con una dimensión jocista me hace tomar conciencia de más detalles, escuchar al otro porqué forma parte de mi, y compartir saberes confiando en que crecemos juntos.
Aquí el teniu:
A los compañeros y compañeras que trabajamos para transformar nuestro entorno colectivamente.
Siempre he sentido que los grandes esfuerzos son de verdad cuando somos muchos los que nos implicamos, a pesar que la responsabilidad y la decisión sea personal, todo toma más fuerza cuando nos unimos. Me llaman Carme “de guitarras”, ya que mi camino en la JOC se inició en una plataforma de conexión llamada Guitarres Diumenges de la Zona Besòs 4.0 en Barcelona; y acorde tras acorde con compromiso voy conociendo el movimiento. Digo esto porque nos invitaron a formar con mis compañeros un grupo de iniciación adulta, y pasamos rápidamente a llevar dinámica de militantes hasta consolidarnos como equipo de RdV.
El movimiento 15m hace una llamada como ciudadanos y responsables de nuestro presente, y como jóvenes debemos afrontar que la opción de cambio depende de todos nosotros. Las acampadas tanto a nivel local como global surgieron del sentimiento de indignación respecto a una situación de falsa democracia y privación de los derechos. Personalmente, viví las primeras asambleas en Plaça Catalunya con emoción puesto que todos y todas no sabíamos que haríamos pero teníamos claro que esto así no podía continuar.
Me empiezo a implicar activamente cuando se disuelve la Acampada BCN y llega a la acción descentralizada a los barrios, villas y pueblos. Me uno al grupo de gente que decide formar la comisión de comunicación, puesto que una de mis preocupaciones es concienciar que los medios de masas están en manos de intereses económicos y es necesario desarrollar el sentido crítico. Si mi actitud como artista y docente es de responsabilidad con el entorno, pongo mis conocimientos sobre pedagogía, nuevas tecnologías, vídeo y fotografía al servicio de mis vecinos y vecinas. Y es cuando me doy cuenta de todo lo que todavía me falta por aprender. La comisión de comunicación de l’Assemblea de Sant Andreu está compuesta por gente de diferentes ámbitos y especialidades como sociólogos, informáticos, gente con bagaje asambleario, de otras asociaciones, diseñadores gráficos, etc., y en también una militante de la JOC, yo misma.
La opción por la clase obrera me lleva a actuar en la búsqueda de alternativas y reivindicar otro tipo de modelo más justo. Estamos invirtiendo nuestro tiempo en tomar decisiones conjuntamente, respetando los procesos, puesto que vamos lentos porqué vamos lejos, y implicándonos en nuestra vida, conviviendo. La JOC me ha aportado el confiar en el otro sin miedo, y este clima de solidaridad es real en las comisiones y en la asamblea. Para muchos jóvenes, es la primera vez que se consideran piezas importantes de una comunidad ya que anteriormente nadie les había acompañado a que se sintiesen protagonistas de su vida. A demás, se ha creado una conciencia por el bien común en el que todos sumamos esfuerzos. La formación también es un elemento clave, y bajo el lema “Formación para la transformación” se está llevando en marcha el proyecto de la Universitat Indignada 15m que cuenta en está primera edición con la participación de once asambleas. Se han organizado más de 70 actividades formativas en diez días por diferentes plazas bajo diferentes ejes temáticos. A nivel personal, he vivido el proceso de este proyecto educativo como una acción en sí a través del equipo de trabajo local de mi barrio y coordinadonos con los equipos del resto de asambleas.
El 15m va más allá ya que necesita plantear alternativas. No es la crisis es el sistema, incluso una remodelación del sistema en el que o formamos parte activamente o no habrá vuelta atrás. Estar viviendo esté momento con una dimensión jocista me hace tomar conciencia de más detalles, escuchar al otro porqué forma parte de mi, y compartir saberes confiando en que crecemos juntos.
Comencem el curs 2011- 2012
Hola Jocistes!!! Que hi ha algú??? Com ha anat l'estiu?
Comencem un nou curs!! Té molt bona pinta!
Avui més que mai Jesús està al nostre costat i ens anima a:
- Sensibilitzar-nos per una nova campanya
- Assemblea a Santa Margarida de Montbui el 16 d'octubre
- Començar a preparar la Trobada Nacional d'Iniciació que aquest curs serà a la Zona Sud- El Pla
- Diverses Jornades per seguir formant-nos
- Moltes trobades on celebrarem les nostres accions i les de les persones del nostre entorn...
- Etc, etc, etc...
- Té bona pinta o no???
- I per tot això no pot faltar el nostre calendari Nacional d'aquest nou curs:
Ja tens aquí el Calendari 2011- 2012
Comencem un nou curs!! Té molt bona pinta!
Avui més que mai Jesús està al nostre costat i ens anima a:
- Sensibilitzar-nos per una nova campanya
- Assemblea a Santa Margarida de Montbui el 16 d'octubre
- Començar a preparar la Trobada Nacional d'Iniciació que aquest curs serà a la Zona Sud- El Pla
- Diverses Jornades per seguir formant-nos
- Moltes trobades on celebrarem les nostres accions i les de les persones del nostre entorn...
- Etc, etc, etc...
- Té bona pinta o no???
- I per tot això no pot faltar el nostre calendari Nacional d'aquest nou curs:
Ja tens aquí el Calendari 2011- 2012
dimarts, 5 de juliol del 2011
Acció de gràcies-Testimoni Íngrid Álvarez
Tot fent camí per una responsabilitat a la JOC….
Ja fa tres anys que va començar la meva tasca com a responsable federal d’iniciació. En aquells moments tenia dubtes de dir que sí ja que veia difícil compaginar la responsabilitat amb els horaris laborals però Jesús em va convidar a seguir-lo dient-me: “Ningú que mira enrere quan ja té la mà a l’arada no és bo per al Regne de Déu”.
La responsabilitat ha estat un regal, més ben dit, un tresor que he descobert i que m’ha enriquit i m’ha fet créixer en la meva militància. Poder acostar la JOC a joves de diferents realitats és voler regalar a d’altres allò que a mi un dia em van regalar els meus iniciadors, fer una descoberta d’aigua viva. La iniciació ha estat per mi un foc que crema, l’energia que tenen per fer coses, l’entusiasme i il•lusió a les trobades, a les coordinadores, les seves currades que a vegades ajuden als militants a situar-nos, a qüestionar-nos la nostra militància i veure com s’estimen la JOC. Percebre com se senten protagonistes m’emociona i m’ha engrescat en moments en que el camí ha fet més pujada. Gràcies a tots els nois i noies per fer-me veure que Déu es fa present en cadascun de vosaltres. Sempre recordaré la preparació de la TNI amb molta alegria i emoció. Gràcies per la oportunitat que m’han ofert de sentir-me com el bon pastor, aquell que dóna la vida per les seves ovelles.
Com deia el camí no ha estat fàcil, hi ha hagut moments de defalliment,de dificultat. Els meus horaris laborals no han ajudat a que visqués la meva responsabilitat de la millor manera, hi ha hagut moments que he sentit que potser no ho donava tot per la iniciació però sempre he trobat el recolzament i la motivació per seguir endavant amb empenta. Gràcies a tots els iniciadors per acompanyar-me en aquest camí, per haver fet més fàcils moments més difícils. Gràcies Carlos i Oriol per la vostra militància activa i entregada, per l’aposta ferma per la iniciació i la vostra estima per la JOC que sempre he percebut. Gràcies a l’Alicia perquè en ella he descobert l’esforç i l’estar al servei del moviment tot i ser militant d’un moviment adult. Gràcies a la Marta, per la seva alegria i perquè mai té un “no” com a resposta. Gràcies a la Bea per estar a tope, per donar testimoni de militància obrera i cristiana. Gràcies a la Carme per la seva energia i constància en el grup de guitarres, per ser un testimoni de lluita. Gràcies a la Laura, la consi, que m’ha acompanyat en tot moment, ajudant-me a qüestionar-me i a fer avançar la iniciació en la descoberta del Regne. Gràcies a tots vosaltres iniciadors/es per les ganes incansables d’acostar-se als joves per fer arribar el missatge de la JOC amb il•lusió!
Gràcies als meus grups de RdV (del Jose i de la Bea) que m’han acompanyat en aquest camí i que s’han acostat a la iniciació amb actitud militant. Gràcies al comitè federal, ha estat un espai on he pogut transmetre la importància de ser iniciador i on he sentit les ganes de construir. Gràcies a la comissió permanent per qüestionar-me, per ensenyar-me què significa ser responsable.
La comissió nacional d’iniciació m’ha ajudat a carregar piles, a tenir una visió més àmplia de la iniciació del moviment. Moltes gràcies perquè en vosaltres m’he pogut sentir identificada en molts moments. Gràcies per la força, pel compromís ferm per fer arribar la JOC allà on més es necessita, optant pels més pobres.
Moltes gràcies al Fidel per oferir-me ser responsable federal d’iniciació, ha estat un regal que m’ha fet créixer en la militància obrera i cristiana.
I per últim, gràcies Pare perquè en cadascun dels militants he pogut descobrir la teva presència, gràcies per fer avançar el Regne de Déu que és ara i aquí!
Íngrid Álvarez, Besòs 4.0
Juny de 2011
Ja fa tres anys que va començar la meva tasca com a responsable federal d’iniciació. En aquells moments tenia dubtes de dir que sí ja que veia difícil compaginar la responsabilitat amb els horaris laborals però Jesús em va convidar a seguir-lo dient-me: “Ningú que mira enrere quan ja té la mà a l’arada no és bo per al Regne de Déu”.
La responsabilitat ha estat un regal, més ben dit, un tresor que he descobert i que m’ha enriquit i m’ha fet créixer en la meva militància. Poder acostar la JOC a joves de diferents realitats és voler regalar a d’altres allò que a mi un dia em van regalar els meus iniciadors, fer una descoberta d’aigua viva. La iniciació ha estat per mi un foc que crema, l’energia que tenen per fer coses, l’entusiasme i il•lusió a les trobades, a les coordinadores, les seves currades que a vegades ajuden als militants a situar-nos, a qüestionar-nos la nostra militància i veure com s’estimen la JOC. Percebre com se senten protagonistes m’emociona i m’ha engrescat en moments en que el camí ha fet més pujada. Gràcies a tots els nois i noies per fer-me veure que Déu es fa present en cadascun de vosaltres. Sempre recordaré la preparació de la TNI amb molta alegria i emoció. Gràcies per la oportunitat que m’han ofert de sentir-me com el bon pastor, aquell que dóna la vida per les seves ovelles.
Com deia el camí no ha estat fàcil, hi ha hagut moments de defalliment,de dificultat. Els meus horaris laborals no han ajudat a que visqués la meva responsabilitat de la millor manera, hi ha hagut moments que he sentit que potser no ho donava tot per la iniciació però sempre he trobat el recolzament i la motivació per seguir endavant amb empenta. Gràcies a tots els iniciadors per acompanyar-me en aquest camí, per haver fet més fàcils moments més difícils. Gràcies Carlos i Oriol per la vostra militància activa i entregada, per l’aposta ferma per la iniciació i la vostra estima per la JOC que sempre he percebut. Gràcies a l’Alicia perquè en ella he descobert l’esforç i l’estar al servei del moviment tot i ser militant d’un moviment adult. Gràcies a la Marta, per la seva alegria i perquè mai té un “no” com a resposta. Gràcies a la Bea per estar a tope, per donar testimoni de militància obrera i cristiana. Gràcies a la Carme per la seva energia i constància en el grup de guitarres, per ser un testimoni de lluita. Gràcies a la Laura, la consi, que m’ha acompanyat en tot moment, ajudant-me a qüestionar-me i a fer avançar la iniciació en la descoberta del Regne. Gràcies a tots vosaltres iniciadors/es per les ganes incansables d’acostar-se als joves per fer arribar el missatge de la JOC amb il•lusió!
Gràcies als meus grups de RdV (del Jose i de la Bea) que m’han acompanyat en aquest camí i que s’han acostat a la iniciació amb actitud militant. Gràcies al comitè federal, ha estat un espai on he pogut transmetre la importància de ser iniciador i on he sentit les ganes de construir. Gràcies a la comissió permanent per qüestionar-me, per ensenyar-me què significa ser responsable.
La comissió nacional d’iniciació m’ha ajudat a carregar piles, a tenir una visió més àmplia de la iniciació del moviment. Moltes gràcies perquè en vosaltres m’he pogut sentir identificada en molts moments. Gràcies per la força, pel compromís ferm per fer arribar la JOC allà on més es necessita, optant pels més pobres.
Moltes gràcies al Fidel per oferir-me ser responsable federal d’iniciació, ha estat un regal que m’ha fet créixer en la militància obrera i cristiana.
I per últim, gràcies Pare perquè en cadascun dels militants he pogut descobrir la teva presència, gràcies per fer avançar el Regne de Déu que és ara i aquí!
Íngrid Álvarez, Besòs 4.0
Juny de 2011
dijous, 16 de juny del 2011
Testimoni Jair, INDIGNADA
Hola a tos i totes,
Hem dic Jair, tinc 23 anys i he sigut jove d’iniciació I militant de la JOC, en concret de l’antiga federació de Terrassa. Actualment estic de coordinadora d’activitats extra escolars a una escola de la meva ciutat.
Des de el 19 de Maig estic acampada a la reanombrada “Plaça del Poble”, plaça de l’ajuntament de Terrassa.
Els motius que hem van portar a dur a terme aquesta decisió va ser perquè considero que és una manera on els ciutadans que estem farts de viure amb aquesta situació d’incertesa i de crisi, tinguem el nostre moment de formar una pinya i fer que totes les retallades, l’atur, l’especulació immobiliària i la monetària (entre d’altres motius) puguin canviar i mantenir tot allò que les postres avantpassats havien reclamat i per lo que havien lluitat. Coses com per exemple: una sanitat accessible i una educació digna.
La meva implicació des de que es va realitzar la primera assemblea general on s’explicaven totes les comissions que hi havien –petits grups de treball que es dedica a lluitar per algun aspecte o col•lectiu en concret- va ser instal•lar la meva tenda de campanya i apuntar-me a la comissió de barris.
Perquè barris? Perquè considero que es amb la comissió que més puc aportar i amb la que més hem sento identificada.
Quines accions hem fet com a comissió? Fer difusió del perquè de la nostra estada a la campada I de l’estat actual en el que vivim en els barris de Terrassa I recollida de firmes a favor del moviment.
Avui, 14 de Juny de 2011 – casi un mes després de la nostra lluita intensa per una qualitat de vida millor- encara continuem acampats, però una mica debilitats degut al cansament i a més amb l’afegit de que moles dels meus companys indignats estan d’època d’exàmens finals i no poden participar activament.
Demà, per exemple, anirem al Parlamento n es realitzarà la votació per les retallades. Volem intentar que no s’aproven i en el cas d’aprovar-se, demostrar que la població estava en contra d’aquesta aprovació.
La convivència a l’acampada no ha estat pas fàcil, però gratificant, ja que tenim un petit grup que es pensa que això es un festival de música alternativa i no fan res al respecte, només liar-la. Mica en mica o hem anat aconseguint motivant a la gent per a que s’impliquin.
Que passarà després de desmuntar l’acampada? Lo que s’ha anat parlant es continuar fent assemblees setmanals, i a part, cada comissió intentarà continuar fent coses com fins ara.
Diuen que anem molt a poc, però això no és cert, estem anant molt lluny i no ens pararan de cap de les maneres!!
Terrassa, 14 de Juny de 2011
Hem dic Jair, tinc 23 anys i he sigut jove d’iniciació I militant de la JOC, en concret de l’antiga federació de Terrassa. Actualment estic de coordinadora d’activitats extra escolars a una escola de la meva ciutat.
Des de el 19 de Maig estic acampada a la reanombrada “Plaça del Poble”, plaça de l’ajuntament de Terrassa.
Els motius que hem van portar a dur a terme aquesta decisió va ser perquè considero que és una manera on els ciutadans que estem farts de viure amb aquesta situació d’incertesa i de crisi, tinguem el nostre moment de formar una pinya i fer que totes les retallades, l’atur, l’especulació immobiliària i la monetària (entre d’altres motius) puguin canviar i mantenir tot allò que les postres avantpassats havien reclamat i per lo que havien lluitat. Coses com per exemple: una sanitat accessible i una educació digna.
La meva implicació des de que es va realitzar la primera assemblea general on s’explicaven totes les comissions que hi havien –petits grups de treball que es dedica a lluitar per algun aspecte o col•lectiu en concret- va ser instal•lar la meva tenda de campanya i apuntar-me a la comissió de barris.
Perquè barris? Perquè considero que es amb la comissió que més puc aportar i amb la que més hem sento identificada.
Quines accions hem fet com a comissió? Fer difusió del perquè de la nostra estada a la campada I de l’estat actual en el que vivim en els barris de Terrassa I recollida de firmes a favor del moviment.
Avui, 14 de Juny de 2011 – casi un mes després de la nostra lluita intensa per una qualitat de vida millor- encara continuem acampats, però una mica debilitats degut al cansament i a més amb l’afegit de que moles dels meus companys indignats estan d’època d’exàmens finals i no poden participar activament.
Demà, per exemple, anirem al Parlamento n es realitzarà la votació per les retallades. Volem intentar que no s’aproven i en el cas d’aprovar-se, demostrar que la població estava en contra d’aquesta aprovació.
La convivència a l’acampada no ha estat pas fàcil, però gratificant, ja que tenim un petit grup que es pensa que això es un festival de música alternativa i no fan res al respecte, només liar-la. Mica en mica o hem anat aconseguint motivant a la gent per a que s’impliquin.
Que passarà després de desmuntar l’acampada? Lo que s’ha anat parlant es continuar fent assemblees setmanals, i a part, cada comissió intentarà continuar fent coses com fins ara.
Diuen que anem molt a poc, però això no és cert, estem anant molt lluny i no ens pararan de cap de les maneres!!
Terrassa, 14 de Juny de 2011
Subscriure's a:
Missatges (Atom)